El tunel

El primer relat curt que vaig escriure es deia així: "El tunel". No recordo si era en català o en castellà, però el cas és que el vaig perdre i no se on redimonis el vaig deixar. 

Anava d'una temàtica molt recorrent en mi: la mort. I valga'm Deu que no se el perquè d'aquesta tendència tant recorrent, però el cas és que em surten coses per escriure-hi basades en la mort. Potser els que comencen a escriure ens resulta més fàcil fer-ho sobre la mort? A mí em resulta còmode.

Donat que no el trobo, el rememoraré: Jo (o el protagonista del relat) sortia de casa seva amb una destinació molt concreta i per un acte molt concret, que era suïcidar-se. Baixava pels carrers que porten cap a la platja, passant per sota un pont de la via del tren, i se n'anava cap a una zona de la via prop de la qual hi ha un túnel. S'acosta al petit mur que separa la zona de terra de la via i s'hi asseu, esperant que vingui el proper tren. Espera i quan sent la remor i la vibració que delata la seva proximitat, es posa de peu del cantó de la via fins que veu que el convoi comença atreure el nas del túnel. Calcula l'embranzida per tal de llençant-se a les rodes i que la mort li esdevingui de pressa. Ho fa, i es produeix una escena en que veu als pares que s'ho miren, sense manifestar cap emoció en concret.

I no recordo gaire més cosa. El relat va ser escrit amb la ocasió d'uns "jocs florals" que varem organitzar amb uns companys de feina, ja deu fer ben be dotze anys, i que no vaig guanyar. Sí em va dir una companya que va plorar. Una altre que li va colpir. El relat anava ilustrat per una foto real del túnel en el que em vaig inspirar: aquesta foto.